La convocatòria a l'exercici de l'autodeterminació nacional a Catalunya, mitjançant un referèndum, el pròxim 1 d’Octubre, ha sigut resposta amb una ofensiva repressiva per part del Govern Espanyol, que inclou l’anulació de la soberania política de la Generalitat, la intervenció de la policia catalana i l’envii de l’exèrcit.

 

Defensem el dret a l’autodeterminació catalana. Convoquem als treballadors de tot el món, i en primer lloc de l’Estat Espanyol, a una acció internacional davant aquest atropellament.

 

Es necessari derrotar la provocació de la monarquia espanyola, defensar la realització del referèndum i reclamar instal lació d’una República en tot el territori d’Espanya.

 

Defensem el dret a l’autodeterminació de Catalunya, inclusivament el dret a la separació o independència, des d’una perspectiva independent del nacionalisme i la burgesia catalana. La Generalitat que impulsa el referèndum representa un règim patronal i ajustador, que ha promogut la desocupació, la precarització laboral, les rebaixes salarials, la privatització de la salut i l’educació i els retalls a la despesa social. La finalitat de l’independentisme de contingut burgés es reforçar la capacitat de l’Estat per desenvolupar un atac major a la classe obrera i els llaços amb la imperialista de la Unió Europea. En oposició al separatisme de contingut capitalista plantegem una República Obrera i Socialista en la forma d’una Federació, i la Unió Socialista de Europa.

 

La «Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República» que regirà per un any fins l’entrada en vigència d’una Constitució, estableix la subordinació del «dret intern» al dret de la Unió Europea, així com l’ integració automàtica de les noves normatives que hagi aprovat Brussel•les . Prefigura un nou ordre estatal a conveniència dels explotadors locals i de la burgesia internacional. El mateix val de cara a l’adhesió a la OTAN. Planteja, a més a més, el reconeixement del deute extern de Catalunya i amb l’Estat Espanyol.

 

El termes de la convocatòria limiten en forma decisiva el dret del poble de Catalunya al exercici real de l’autodeterminació nacional. La CRCI defensa el dret a l’autodeterminació nacional amb un programa per donar fi a la monarquia espanyola imposta pel franquisme, per la República, i per la unitat del proletariat de tot l’Estat Espanyol en la lluita contra el capital, els retalls i el conjunt de l’estat capitalista.

 

La qüestió nacional catalana surt amb una poderosa força com a resultat dels efectes de la bancarrota capitalista mundial i del enorme pla d’austeritat que impost el conjunt de l’Estat Espanyol en perjudici de les masses treballadores i de la solvència de les autonomies esatatals.

 

Tot plegat, forma part d’una crisi de conjunt de l’Estat Espanyol i d’una «indignació» generalitzada dels treballadors. Planteja una lluita de classes de la classe obrera de tot l’Estat. En oposició a la segmentació o balcanització de la classe obrera de les diferents nacionalitats, plantegem la unitat de classe en tot el territori espanyol per lluitar per una República Socialista Federativa.

 

L’impediment repressiu al referèndum del 1 d’Octubre no donarà fi a la crisi oberta si no que la profunditzarà encara més. La promesa d’una major autonomia per Catalunya, en el marc d’una negociació ulterior en «la legalitat», com declara el govern de Rajoy i tots els mitjans de comunicació afins, es simplement un engany. La intervenció institucional i militar de l’Estat Espanyol contra la Generalitat ha ampliat l’abisme amb el poble de Catalunya i una crisis política que creix al conjunt d’Espanya. La consciencia d’aquesta situació ha de portar a la unitat dels treballadors per la lluita per l’abatiment de la monarquia i la proclamació d’una República realment espanyola.

 

Els partits d’esquerra, tant PSOE com Podemos, han deixat clar la seva hostilitat a l’autodeterminació i el seu recolzament a l’Estat Espanyol. El PSOE ha fet un front amb Rajoy i la monarquia contra els drets nacionals de Catalunya. Podemos reivindica «el dret a decidir», però exclou el dret a la separació, o sigui que planteja el «dret» condicionat. Es la conclusió d’una estratègia política que defensa la integració de Espanya a la UE i la OTAN.

 

La qüestió nacional no pot ser dissociada dels interessos social en pugna i la lluita de classes. Es necessari posar de manifest la contraposició d’interessos que existeix entre les clases i desenvolupar una diferenciació dins de Catalunya i el rest d’Espanya que uneixi al proletariat de tota la península ibèrica en una confrontació oberta contra la burgesia catalana. La catalana i la espanyola son dos respostes capitalistes alternatives a una crisis capitalista internacional de conjunt. A ambdues sortides capitalistes, oposem la lluita per una Federació Socialista Ibèrica i pels Estats Units Socialistes de Europa.

 

La intervenció polític-institucional i militar de l’Estat Espanyol a Catalunya planteja la necessitat de defensar el dret a l’autodeterminació mitjançant de l’acció directa. S’ha d’expulsar als policies, tropes e interventors judicials de Catalunya per assegurar la possibilitat del referèndum. Es necessari una vaga general per fer fora als interventors de la monarquia i convocar a vagues de solidaritat en tota l’Espanya. La intervenció polític-militar a Catalunya amenaça les llibertats democràtiques en tot l’Estat Espanyol – converteix tot el territori en un estat de excepció.

 

¡A defensar el dret a l’autodeterminació mitjançant la lluita de classes en tot l’Estat i d’una gran solidaritat dels treballadors de tot el mon!

 

Sí al dret a l’autodeterminació.

 

Abaix la Monarquia! Per l’instal•lació d’una República democràtica.

 

Per una Federació Socialista Ibèrica. Per la Unitat Socialista de Europa.

 

Partit Obrer de l’Argentina (PO) – Partit Revolucionari dels Treballadors (EEK) de Grècia – Partit Revolucionari dels Treballadors (DIP) de Turquía – Partit dels Treballadors (PT) de l’Uruguay